David Pynchon mirant l'abisme...

Posts tagged with “Nolan”

Avui en Cine-cittat: Batman

divendres, 1 novembre, 2013

Després d’un xicotet “break” degut a unes minivacances torne en una entrada que una setmana més li agradarà especialment al nostre Franky. De fet, moltes vegades hem recitat junts més d’un diàleg del títol que ens ocupa que no és altre que Batman.

Poc és pot contar que no es sàpiga ja. Va ser un autèntic èxit comercial, Tim Burton es coronà, portà el merchandising a un altre nivell, creà un film per al record. No entrarem en el tema Nolan perquè no seria just, tal vegada en altra entrada i per separat.

Va ser una aposta molt forta de la Warner, des de l’any 86 el projecte estava en marxa. Tal vegada el més sonat va ser la elecció del personatge principal. Després de tantejar a gent com James Woods, David Bowie o Willem Dafoe l’elegit va ser Michael Keaton el que va despertar una onada de rebuig entre els fans més incondicionals del comic de Bob Kane. L’acompanyaren un Jack Nicholson pasadíssim de rosca en el paper del Joker, Kim Basinger perfecta com a “florero”, Lando Calrissian com Harvey Dent i altres veterans de Hollywood com Jack Palance o Pat Hingle.

Amb una ambientació gòtica marca de la casa Burton, la gran partitura de Danny Elfman, un disseny de producció impressionant, vestuari, maquillatge… cada dòlar invertit queda a la vista i el resultat és un títol imprescindible per a tota una generació i una revitalització del cinema de superherois que havia patit un gran descrèdit amb la saga de Superman (excepte la primera de Richard Donner).

No diré res més, em pose en les mans del Joker, personatge que pràcticament li furta el protagonisme al turmentat Bruce Wayne:

-¿Eres tú, cariñito? ¿Quién demonios es usted?
-Soy yo… cariñito.
-…Jack… Oh ¡gracias a Dios que estás vivo! Creí que te habían…
-¿Frito? ¿Eso es lo que has oído? Me vendiste por una maldita mujer…¡por una mujer! Debías estar loco… No te molestes.
-¡Tu vida no valdrá nada!
-Ya he estado muerto una vez, y eso libera mucho. Deberías probarlo como terapia.
-Jack, escucha…es posible que aún hagamos un trato
-¿Jack? Jack ha muerto, amigo mío. Puedes llamarme Joker. Como ves, ahora soy más feliz jejeje

Batman (1989). Tim Burton

Els turistes no són benvinguts en aquest viatge

divendres, 3 setembre, 2010

Si les portes de la percepció anessin depurades, tot apareixeria davant l’home tal qual és: infinit

William Blake

Que ha de tenir una pel·lícula per aconseguir, a escassos 2 mesos de la seua estrena, un quart lloc en IMDB amb una puntuació mitjana de 9 punts?

Serem benevolents i avisarem que aquesta entrada esta plena d’Spoilers, encara que si a hores d’ara no has vist “Origen” (pel mitjà que siga), no tens perdó i et mereixeries tragar-te’ls tots, un darrere l’altre…

Inception és un film carregat de referències fins al paroxisme. Tanmateix se’ns presenta i s’acomiada també, com una idea fresca i estimulant entre aquesta febre revival de remakes.

Amb una trama estructurada a mena de joc de nines russes la mateixa pel·lícula és un Shutter Island dins d’un Cidadano Kane dins d’una de James Bond que alhora es troba a l’interior de Matrix contingut en Dark City dins de Paprika amb tocs Blade Runner, Memento, etc, etc, etc.

Read the rest of this entry »