David Pynchon mirant l'abisme...

Posts tagged with “Kubrick”

Avui en la Cara B: Drogues ultra violència i Beethoven

dimecres, 29 abril, 2015

a-clockwork-orange-4fdbc32f745f5

El poder corta y recorta la mala hierba, pero no puede atacar la raíz sin atentar contra su propia vida. Se condena al criminal, y no a la máquina que lo fabrica, como se condena al drogadicto, y no al modo de vida que crea la necesidad del consuelo químico y su ilusión de fuga. Así se exonera la responsabilidad a un orden social que arroja cada vez más gente a las calles y a las cárceles, y que genera cada vez más desesperanza y desesperación. La ley es como una telaraña, hecha para atrapar moscas y otros insectos chiquitos, y no para cortar el paso a los bichos grandes.

Patas arriba: Escuela del mundo al revés. Eduardo Galeano 1998.

Així doncs, seguint amb les dissertacions del mestre: Per què es confon de manera tan habitual la feina de l’educació amb la tasca de l’ensenyança? No és igual ensenyar que educar igual que no és el mateix reeducar que condicionar. I és que tot i tractar-se de processos i mitjans d’aprenentatge, només l’educació és la que treballa a potenciar l’esperit crític, així com la transmissió de costums i valors.

Per aquest motiu, enfront de conductes desadaptatives, perilloses o directament criminals, el camí passa per la reeducació, ja que la modificació de la conducta mitjançant condicionament a estímuls aversius, l’única cosa que aconsegueix és crear una reacció a la por, i aquesta és una emoció que no es pot predir ni controlar. D’altra banda, condicionar no és sinònim d’aprendre, ni d’ensenyar ni molt menys d’acceptar… O si no, que li ho preguntes al nostre amic Alex…

Read the rest of this entry »

Terry Gilliam presenta: Kubrick V.S. Spielberg…

dijous, 1 desembre, 2011

De la ma de la prolífica boingboing i en boca del sempre sorprenent Terry Gilliam, aprendrem avui la diferència entre un bon director (Kubric) i un director a seques (per exemple Spielberg).

Vaja per davant la meua admiració cap a aquest director de genialitat transitòria, imaginació pantagruèlica i cabuderia mesurada en barcelles que és Terry Gilliam per tot seguit afirmar que estic totalment d’acord amb ell. I que senyores i senyors, a vore si queda clar d’una vegada que el cinema no és per entretenir.

El que serveix per entretenir és el circ o una pel·lícula; un llibre o alguns poemes. I que el cinema, la literatura, la poesia, la pintura… el que busquen es fer-nos pensar, per després segons persona i circumstàncies produir una sèrie de sentiments i emocions.

Però com jo tinc intolerància a la brevetat i una predisposició oligofrènica a la divagancia, millor que ho explique el tio Gillian de viva veu:

Dóna el tema per a fil al fòrum? que penseu?

Provocant

dimecres, 3 novembre, 2010

stanley kubrick

Vist en http://ffffound.com/

Segueix la provocació en: El destarifor. The Kubrick affair

All Work And No Play Makes Jack A Dull Boy

dimarts, 2 novembre, 2010

el resplandorSi pensem en escenes del Resplandor (Stanley Kubrick. 1980) de ben segur que tots nomenaríem la de les portes de l’ascensor rajant sang o les bessones esquarterades. A Danny amb el tricicle o escrivint la criptogràfica i referencial “REDRUM” en l’espill. A Jack Torrance congelat, a Wendy amb el ganivet mentre el seu marit la mira aviesament amb una destral en la mà a través de l’escletxa de la porta, el pòster de la noia amb pel afro de Dick Hallorann…

Però, recordeu per què va anar la familia Torrance a passar un hivern en l’Overlook?

Read the rest of this entry »