David Pynchon mirant l'abisme...

Posts tagged with “John McTiernan”

Avui en cine-cittat: Depredador

dijous, 14 novembre, 2013

Toca tornar amb força amb les cites de cine. Esta setmana tot un clàssic de l’acció: Depredador. Una vegada més, i no sé quantes van ja, entrada que agradarà especialment al nostre Franky. Pel·li que ha desfilat per les teles privades i autonòmiques milers de vegades però que gràcies a la bona tasca dels que la pariren no passa de moda.

El director és ni més ni menys que John McTiernan, gurú del gènere i responsable d’algunes de les millors cintes que ens ha donat l’acció pura i dura. Amb un pressupost mínim (produida per Joel Silver) i rodada en Mèxic va ser un triomf total a les taquilles. El guió no té massa història: ha desaparegut un helicòpter de l’exèrcit nord americà en les selves de Centreamèrica. Un grup de forces especials encapçalat per Dutch Schaefer haurà de trobar-lo i rescatar els seus ocupants. La cosa es complica amb extranyes desaparicions i troballes esgarrifoses.

Fins ací tot bé. Ara és quan entra la ma mestra de McTiernan i dona forma a un títol capital. Contracta a Arnold Schwarzenegger, encarrega un nou monstre a Stan Winston i Alan Silvestri li donarà forma al score. El que en principi semblava una pel·li de sèrie B hui en dia ha esdevingut un clàssic i quasi ningú posa en dubte les seues virtuts: un comando amb personalitats diferents i marcades al que és impossible no agafar-li carinyo, un extraterrestre que de veritat fa por per les seues capacitats atlètiques i la tecnologia que té a la seua disposició, un guió amb molta força i per damunt de tot una cinta que no dona respir des del primer minut.

Si encara eres dels afortunats que no l’ha vist et felicite. Jo tinc la edició especial del coleccionista i cada vegada que passe per una botiga i veig una nova edició… les tindria totes. Amb això crec que està tot dit.

Dillon: Sargento, ¡Sargento! SARGENTO! ¿Quién nos ha atacado?
Mac: No lo sé. Sólo vi una forma camuflada. Estaba allí. Los ojos desaparecieron
Dutch: ¿Como has dicho?
Mac: Los ojos desaparecieron. Sólo sé una cosa, Mayor. Saqué la ametralladora y la vacié. Disparé toda la munición que tenía a mano. Un infierno. Nada. Nada de este mundo pudo sobrevivir a esa distancia.
Dutch: Mac, haz la primera vigilancia. Y luego descansa un poco, anda.
Dillon: Pregúntale tú, pregúntale qué vio, pregúntale qué le paso a Hawkins.
Dutch: A ti quizá te lo cuente.
Poncho: ¿Qué pasó antes? ¿Qué fue lo que viste?
Anna: Te he dicho todo lo que sé, la selva se lo llevó. ¿Qué más quieres que te diga?
Poncho: Dice lo mismo de antes, que fue la selva quien se lo llevó… Billy! tú sabes algo…¿Qué es?
Billy: Tengo miedo, Poncho.
Poncho: ¡Mentira! tú no tienes miedo a ningún hombre.
Billy: Ahí fuera hay algo que nos está esperando…y no es un hombre. Vamos a morir todos.

Depredador, John McTiernan (1987)

Avui en Cine-cittat: La Jungla de Cristal

divendres, 4 octubre, 2013

Hui una pel·li que sé que agradarà molt al nostre Franky. Costa decidir-se però crec que toca fer-li justícia el més prompte possible.

Un títol dels fundacionals, al menys en el gènere d’acció. Marcà un abans i un després, creà un nou llenguatge i un tipus d’antiheroi carismàtic que en la figura de John McClane esdevingué tota una icona. El director ni més ni menys que John McTiernan que en qüestió de mesos es marcà un altre títol per a emmarcar com “Depredador” (que no tardarem en presentar). Tot transcorre en la torre Nakatomi, la tensió es palpa a cada pas, en cada planta. Uns terroristes que no són estúpids i que saben el que volen i com aconseguir-ho.

Bruce Willis ja mai més baixà del podium gràcies a McClane. Magnificament secundat per Alan Rickman (Hans Gruber) i molts altres noms clau als 80 com Reginald VelJohnson, Bonnie Bedelia, Paul Gleason, Robert Davi, Alexander Godunov… enorme muntatge, grans decorats, moltes explosions i persecucions… no disfrutar amb aquesta pel·li és impossible. La bso de Michael Kamen també per al record.

Poc més a afegir, per a mi imprescindible en la meua videoteca. Immortal i amb una vigència incontestable.

GRÜBER: ¡Os he dicho que no uséis la radio hasta nueva ord..!

McCLANE: ¡Ohh, lo siento Hans, no recibí el mensaje! Debo ponerlo en el tablón de anuncios, como me he cargado a Tony, a Marco y a su amigo, pensé que usted, Karl y Franco se sentirían muy solos… y por eso les llamo…

KARL: ¡¿Cómo sabe tanto de…!?

GRÜBER: ¡Shhh! Es usted muy amable, supongo que es el misterioso convidado de piedra. Tiene mucha iniciativa… para ser un guardia de seguridad…

McCLANE: ¡Meeeec! ¡Lo siento, Hans, no es correcto! ¿Quiere seguir adivinando esta vez a doble o nada? ¡¿eh!?

GRÜBER: ¿Entonces quién es usted?

McCLANE: Un mosquito impertinente, Hans, un ratón atormentado, un grano que te ha salido…

GRÜBER: Ve a ver a los otros. No uses la radio. Mira a ver si es verdad lo de Marco y averigua si falta alguien más. Convidado de piedra, ¿Sigue usted ahí…?

McCLANE: Sí, sigo aquí ¿O me quiere abrir la puerta principal para que salga…?

GRÜBER: No, me temo que no…pero me tiene intrigado…sabe mi nombre…Pero ¿Quién es usted? ¿Otro americano que vió demasiadas películas de niño? ¿Otro huérfano de una cultura en declive que se cree John Wayne, Rambo, El Equipo A..?

McCLANE: A mí el que siempre me gustó fue Roy Rodgers, ¡y esas chupas que llevaba con lentejuelas!

GRÜBER: ¿En serio cree que puede ganarnos la partida, vaquero…?

McCLANE: ¡Yippi Ka Yei hijo de puta!

La jungla de cristal. John McTiernan (1988)