David Pynchon mirant l'abisme...

Posts tagged with “Galeano”

Avui en la Cara B: Drogues ultra violència i Beethoven

dimecres, 29 abril, 2015

a-clockwork-orange-4fdbc32f745f5

El poder corta y recorta la mala hierba, pero no puede atacar la raíz sin atentar contra su propia vida. Se condena al criminal, y no a la máquina que lo fabrica, como se condena al drogadicto, y no al modo de vida que crea la necesidad del consuelo químico y su ilusión de fuga. Así se exonera la responsabilidad a un orden social que arroja cada vez más gente a las calles y a las cárceles, y que genera cada vez más desesperanza y desesperación. La ley es como una telaraña, hecha para atrapar moscas y otros insectos chiquitos, y no para cortar el paso a los bichos grandes.

Patas arriba: Escuela del mundo al revés. Eduardo Galeano 1998.

Així doncs, seguint amb les dissertacions del mestre: Per què es confon de manera tan habitual la feina de l’educació amb la tasca de l’ensenyança? No és igual ensenyar que educar igual que no és el mateix reeducar que condicionar. I és que tot i tractar-se de processos i mitjans d’aprenentatge, només l’educació és la que treballa a potenciar l’esperit crític, així com la transmissió de costums i valors.

Per aquest motiu, enfront de conductes desadaptatives, perilloses o directament criminals, el camí passa per la reeducació, ja que la modificació de la conducta mitjançant condicionament a estímuls aversius, l’única cosa que aconsegueix és crear una reacció a la por, i aquesta és una emoció que no es pot predir ni controlar. D’altra banda, condicionar no és sinònim d’aprendre, ni d’ensenyar ni molt menys d’acceptar… O si no, que li ho preguntes al nostre amic Alex…

Read the rest of this entry »