David Pynchon mirant l'abisme...

Posts tagged with “Freaks”

Cine DP: Freaks

dilluns, 1 juny, 2015

freaks_cineDP2

Com l’assassí que retorna al lloc del crim o, en aquest cas, com el circ que arriba a la ciutat, els carromatos del cine DP arribaven aquest divendres 29 de maig a la Pobla Tornesa. A la Casa del Metge van descarregar una bona quantitat de cinema per a tot el públic que s’hi va acostar.

La quarta sessió de CineDP va començar amb una explicació del fenomen Freak, per part de Walden Regall qui, basant-se en l’evolució del monstre, va donar una explicació sobre aquest tema i l’evolució del terme al llarg de la història i fins els nostres dies. Es va fer especial menció a la figura de Taylor Barnum, empresari circenc estadounidenc i autèntic creador del Freak-show. A continuació, es va projectar Freaks. La parada dels monstres (1932) de Tod Browning,pel·lícula en la qual es barregen emocions d’amor, odi i venjança per part d’un grup de fenòmens de circ.

Read the rest of this entry »

Freaks DP

divendres, 22 maig, 2015

montatge_freaks

El cos deforme, el cos del “freak”, ha sigut sovint el centre d’atenció de diferents produccions artístiques. Freaks (1932) de Todd Browning, la pel·lícula que us oferim des de Cinema DP, va ser una de les precursores en un gènere que engloba obres de grans directors internacionals com The Elephant Man (David Lynch, 1980) o de caire més local com Acción Mutante (Álex de la Iglesia, 1993). La pel·lícula, basada en el relat curt Spurs, explora la deformitat física i psicològica de manera visionària als anys 30. Més tard, ja siga de manera més provocadora, com la sexualització de l’amputació a Hustler White (Bruce LaBruce,1996), o revisitant el gènere i l’època dels freakshows des d’una òptica “pop” a les sèries televisives (American Horror Story, Carnivale), el personatge del “freak” torna i retorna a les nostres pantalles per qüestionar la nostra normalitat. Però, per què aquesta insistència? Quin significat hi ha darrere del “freak”?

D’una banda, el “freak” ens reconforta, ens fa sentir millor amb els seus defectes, ens acosta a un estàndard de normalitat i ens ajuda a separar el “jo” (i el “nosaltres”) dels “ells i elles”. Actua com una barrera d’allò normal i allò “altre”. Sí, podem tenir complexes pel nostre pes, la nostra caiguda de cabell o unes dents tortes, però si ens comparem amb el “freak” tot queda en un no-res.

Read the rest of this entry »