David Pynchon mirant l'abisme...

Posts tagged with “Beer-beca”

Beer-Beca: Una alternativa freak-rural és possible

divendres, 9 gener, 2015

beer-beca-distopiaBeer-beca en només tres convocatòries ha assolit el seu objectiu original: ser un punt d’encontre entre sensibilitats afins i inquietuds compartides.

Així doncs, la darrera Beer-beca celebrada el passat 29 de desembre i dedicada als futurs distòpics, ens ha deixat una amalgama de retrogustos sensorials. En primer lloc, ens queda el perfum d’una aroma a aires renovats i a germen d’alternativa rural. També podem apreciar espurnes de cabal cultural pop amb espuma de postmodernitat. Però sobre totes les olors, predomina la ferum de l’evidència empírica; i és que la distòpia més que un recurs literari és una realitat.

IMG_8081D’aquesta forma, partint de la premissa: “la distopia és una realitat”; i després de pontificar sobre els conceptes de “distòpia”, “Ucronia” i “teories de las conspiració”, començàrem a recolzar la nostra hipòtesi apocalíptica amb el documental de 2013 “Zeigeist”, on partint de la primera mentida de la nostra era: “la mitologia cristiana”, passarem, en seua segona part, a veure com els atemptats de l’11 de setembre fórem el tret de sortida a tota una sèrie de mesures les quals, sota la premissa de la protecció i seguretat mundial, són una forma encoberta però insultantment evident de control individual. Tanmateix, no tot és tan embolicadament complexe ni enrevessat, només cal fer-se un parell de preguntes sobre que fa Google amb el nostre costum de cerca i segurament aplegarem a la nostra primera conclusió: la distòpia, entesa com a control individual, ja és aquí!

Read the rest of this entry »

La distopia va a llegar!

dimecres, 31 desembre, 2014

Aquest espai queda embargat per a una crònica de la darrera Beer-Beca.

beerbeca-distopia

Beer-Beca de Repronto

dimarts, 16 desembre, 2014

a3872fe5873840495e359f9cafa720d4.mp4
La setmana passada de forma imprevista però amb molta alevosia es va produir la segona jam session cultural. Aquesta vegada sota el nom en clau de: Beer-Beca de Repronto.

Parlar de Beer-beca, és parlar de freaks igual que ho és parlar de Raúl Minchinela i els seus “Reprontos”.

Tanmateix, Raúl i la seua tropa van un pas més enllà, convertint-se en aquells mítics gegants als quals ens fem esqueneta per poder veure molt més lluny.

Així doncs, Minchinela o altres personalitats com Vigalondo o el Sr. Ausente, entren en la categoria superior dels “Indigo freaks”. Unes entitats embegudes pel pop que, per generació espontània marquen el grau evolutiu de l’individu. D’aquesta forma, el germen que començà com a monstre d’una parada en el circ de Barnum ha mutat de forma capritxosa; avui el freak és admirat i necessari perquè és un coneixedor/especialista a qui demanar consell.

Read the rest of this entry »

Beer-Beca: Jam Sessions Culturals

dissabte, 6 desembre, 2014

fondo

Ingredients per a la creació d’una bona Beer-Beca fundacional i posterior degustació:

Ingredients:

  • Cervesa: 15 unitats de procedència local i elaboració artesanal i additius marcians (sal de mar, carabassa, carxofa…).
  • Tocs d’esquella. Molts, mai seran suficients…
  • Una cullerada sopera de referències creuades (cine, còmic, literatura, sèries, música…).
  • Aristòcrates (amb una família de 4 membres i un gos suficient).
  • Confetti of the mind.
  • Mitja quarta d’improvisació.
  • Un director nominat al Òscar (preferiblement de Cabezón de la Sal).
  • Una còpia del misteriós Codigo 7.
  • Un poal d’ametlla torrada.
  • Una batbola per estrenar.
  • Un trident catacroker.
  • Dos polsims de psicotronia australiana (indispensable: nazis, zepelins, dinosaures, francesos, i pit i cuixa).
  • Un cendrer amb aroma de “garito”.
  • Per últim, l’ingredient més difícil d’aconseguir: un parell d’amfitrions de qualitat superior que sàpiguen traslladar el seu projecte de vida expandint-lo i estirant-lo de tal forma que fins i tot, en la seua proposta,  done cabuda a una proposta tan outsider com la nostra (per a la nostra recepta hem utilitzat uns 30m quadrats de Pou de Beca).

Paladejar amb bona companyia i sobretot, consumir preferentment en calent (Aquests productes, si es deixen reposar massa temps, solatge amb fort regust a mandra que els arruïna fent-los àcids al paladar, incolors i dessaborits per culpa de l’acumulació d’estructura normativa).

Que vinga de gust!