David Pynchon mirant l'abisme...

One Minute Time Machine

dimecres, 8 juliol, 2015

Una dramedia romàntica de ciència-ficció de només 5 minuts que resulta un vademècum de referents sobre els viatges en el temps. Alguna cosa així com: quan “Groundhog Day” es trobà amb el “Reparador de reputaciones” de Chambers passat pel turmix de “El único” amb aroma de “Forest Gum” que s’inspira en…

Mira i comproba per tu mateix…

Kung Fury: el petar-lo fet vídeo

diumenge, 31 maig, 2015

Nacho Vigalondo comentava l’altre dia, després de vore i flipar amb la nova pel·lícula de Mad Max (Fury road) que ja podíem anar tancant tots els cines. Algo així com que l’objectiu de tants anys de proves, des de els Lumiere fins avui en dia, ja ha estat assolit. Hem aplegat a la perfecció de l’espectacle cinematogràfic… O no?

Doncs jo diria que encara podem deixar unes quantes sales obertes per si de cas, i per a mostra aquesta espectacular creació audiovisual: Kung Fury

Si el revival sempre torna, aquest “regreso” als 80 és de lo millor que s’ha fet en molts anys (dècades diria jo). 30 minuts d’estètica de gimnas post Karate Kid amb guinyades a: Street fighter, Iron sky, Red Sonja, Regreso al futuro, Weird Science, Cadillacs and dinosaurs Robocop i al cotxe fantàstic. I ojito diàlegs!

Thor: has vist els meus pectorals Kung Fury?

Kung Fury: si, sòn pectorals èpics

Thor: Gràcies colega!

Bueno, a que esperes?

25 de maig

dilluns, 25 maig, 2015

Si acreditem la nostra frikor, per exemple amb un test de coneixemenst, podriem proposar que ens donaren festa patronal el 25 de maig?

Partits emergents, aquesta és la nostra proposta: 25 de maig festa patronal

towel-day-man1

Beer-Beca: Una alternativa freak-rural és possible

divendres, 9 gener, 2015

beer-beca-distopiaBeer-beca en només tres convocatòries ha assolit el seu objectiu original: ser un punt d’encontre entre sensibilitats afins i inquietuds compartides.

Així doncs, la darrera Beer-beca celebrada el passat 29 de desembre i dedicada als futurs distòpics, ens ha deixat una amalgama de retrogustos sensorials. En primer lloc, ens queda el perfum d’una aroma a aires renovats i a germen d’alternativa rural. També podem apreciar espurnes de cabal cultural pop amb espuma de postmodernitat. Però sobre totes les olors, predomina la ferum de l’evidència empírica; i és que la distòpia més que un recurs literari és una realitat.

IMG_8081D’aquesta forma, partint de la premissa: “la distopia és una realitat”; i després de pontificar sobre els conceptes de “distòpia”, “Ucronia” i “teories de las conspiració”, començàrem a recolzar la nostra hipòtesi apocalíptica amb el documental de 2013 “Zeigeist”, on partint de la primera mentida de la nostra era: “la mitologia cristiana”, passarem, en seua segona part, a veure com els atemptats de l’11 de setembre fórem el tret de sortida a tota una sèrie de mesures les quals, sota la premissa de la protecció i seguretat mundial, són una forma encoberta però insultantment evident de control individual. Tanmateix, no tot és tan embolicadament complexe ni enrevessat, només cal fer-se un parell de preguntes sobre que fa Google amb el nostre costum de cerca i segurament aplegarem a la nostra primera conclusió: la distòpia, entesa com a control individual, ja és aquí!

Read the rest of this entry »

La distopia va a llegar!

dimecres, 31 desembre, 2014

Aquest espai queda embargat per a una crònica de la darrera Beer-Beca.

beerbeca-distopia