David Pynchon mirant l'abisme...

‘Cine DP’ celebra el seu primer aniversari amb una sessió sobre les veritats i mentides lligades al consum de marihuana

Destarifat el dilluns, 1 febrer, 2016 per Walden Regall

img_47372

Un film ‘prohibicionista’ que declara la guerra oberta a la marihuana com a punt de partida per a un col·loqui guiat per experts i obert al públic que abordarà les veritats i mentides associades al consum d’aquesta substancia estupefaent teixides al llarg de la història. Aquest és el repte que s’ha marcat el cicle itinerant Cine DP per a la seua vuitena sessió, amb la qual aquesta iniciativa contracultura que aposta per la projecció de pel·lícules de domini públic (no subjectes a copyright) celebrarà el seu primer aniversari.

Reefer madness, dirigida per Louis J. Gasnier en 1936, és la cinta triada per a la primera sessió de l’any, i potser la més controvertida –per la temàtica- del cicle, amb la qual Cine DP aprofundeix en el seu objectiu de traslladar la cultura cinematogràfica des d’una òptica transgressora a les poblacions de l’interior de Castelló.

Aquest dissabte 30 de gener el DP tornarà a La Pobla Tornesa després del seu tour per Benlloch i la Vall d’Alba amb aquesta cinta de 1936. Una pel·lícula propagandística nord-americana que va voler alertar tant a associacions de pares i mares com a professors i organitzacions cíviques dels perills associats al consum de marihuana, a la qual es refereix com “l’enemic públic número 1 d’Amèrica”.

La pel·lícula va ser rescatada en els anys 70 i convertida en cinta de culte per l’Organització per la Reforma de les Lleis de la Marihuana (NORML) en la seua campanya per promoure un canvi en la legislació sobre aquesta substància aprofitant l’exagerat de la cinta i l’alarmisme creat al voltant del consum.

Abans de la projecció, els organitzadors del cicle submergiran als espectadors en el tema protagonista de la sessió amb una introducció a la pel·lícula i al seu context històric. Un context que aborden publicacions com a Drogas y cultura de masas (España 1855-1995), de l’autor castellonenc Juan Carlos Usó, un dels majors experts en drogues i contracultura d’Espanya i escriptor especialitzat en la influència històrica de les substancies estupefaents. En aquesta obra, les línies de la qual serviran també per filar el col·loqui posterior, recull que el consum de drogues a Espanya durant tot el segle XIX i els primers anys del XX “era una pràctica bastant minoritària, ben coneguda i tolerada socialment”, indica que la majoria d’usuaris “eren adults adaptats […] i aliens a incidències delictives” i conclou, com ja fes el seu ‘mestre’, l’escriptor i filòsof Antonio Escohotado, que “el problema de drogues” no existia abans de la dècada dels 30.

També servirà com a punt de partida per a la sessió i el debat una altra de les obres de Usó, Nos matan con heroína? Sobre la intoxicación farmacológica como arma de Estado, en la qual apel·la a la responsabilitat dels mitjans de comunicació en el procés de creació del concepte de la droga com a “problema” a causa de l’efecte ‘bumerang’ que produeixen, encoratjades “per la por i l’exageració”, les campanyes de prevenció.

Així, la projecció de Reefer madness, en versió original amb subtítols en valencià –norma del DP- donarà motiu a la segona part de la sessió, una tertúlia oberta i participativa que obriran experts en la matèria com el psicòleg especialitzat en el tractament d’addiccions Julio Abad. Per la seua banda, Satur Ferrando, un gran lector i coneixedor dels secrets forjats en els marges de la història, s’encarregarà de la vessant contracultura de la jornada, abordant els canvis socials registrats en el consum i l’evolució en l’ús recreatiu de la substància sobre la qual girarà la sessió del DP, com el pas a l’àmbit professionalitzat dels ‘tastos cannàbics’.

Concert de El imperio de Sebas

Després del debat arribarà l’actuació musical ja habitual en les clausures de cada sessió del DP. Un tancament que serà a càrrec del concert en primícia del grup El imperio contra Sebas, que es defineix a si mateix com “una banda de excombatients del pop que van decidir vendre la seua ànima a Donald Trump i fer versions de Beyoncé amb una mica de hush-soft-metall”. Interpretaran tres versions del músic americà Frank Zappa, ferri opositor al consum de drogues, per considerar que condicionaven i sotmetien la creativitat artística. El millor colofó per a la sessió més ‘contracultura’ del DP. Fins a la propera.

  • 2 comentaris