David Pynchon mirant l'abisme...

Avui en la cara B: Tu conspira que alguna cosa queda…

Destarifat el divendres, 27 febrer, 2015 per Walden Regall

the_men_who_stare_at_goats_group_shot

“El hecho de prohibir las drogas psicodélicas, que no producen adicción, ya que actúan específicamente sobre la conciencia, equiparándolas con las drogas estupefacientes, como los opiáceos (morfina, heroína, etc.) y los estimulantes (cocaína, anfetaminas, etc.), resumía de forma elocuente la mentalidad que subyacía -y subyace- en la práctica prohibicionista. Ante este nuevo giro, nadie podía seguir cuestionando que la intervención del Estado en la dieta farmacológica de los ciudadanos no obedecía a un aparente interés altruista y humanitario de velar por la salud pública, sino a la imposición de unos criterios morales ‘que permitieran maximizar el control y el poder sobre sus propios ciudadanos.”

Historia de la psiquedelia: 50 aniversario de la LSD. Juan Carlos Usó Arnal.

Sobre control i poder dels ciutadans parlava Usó en el seu article… I és que antes de la seua prohibició, no foren pocs els experiments orientats a l’ús de substàncies al·lucinògenes amb finalitats lúdiques, mèdiques i inclús bèl·liques..

[        —–   Tall de veu     —–   ]

“Los hombres que miraban fijamente a las cabras” dirigida per Grant Heslov en 2009 i protagonitzada per George Clooney i Ewan McGregor, està basada en el llibre homònim de Jon Ronson.

Alhora, l’obra de Ronson es fundamenta en una investigació realitzada per Johm Seargent sobre l’exèrcit dels estats units i les connexions existents entre secrets programes militars d’àmbit paranormal i la seua relació amb investigacions de nous mètodes de tortura psicològica.

D’aquesta forma, es podria dir que la cinta es mou entre la realitat periodística i la ficció conspiranòica..

El resultat de la barreja és una comèdia satírica amb espurnes dramàtiques que es queda a mitges en tots els camps de l’espectre: massa blanca en comèdia i molt poc esmolada en una crítica que només apareix de forma velada..

[        —–   Tall de veu      —–   ]

urlEn la pel·lícula, el periodista interpretat per Ewan McGregregor s’enrolarà en un viatge alucinat en la cerca del reportatge de la seua vida. D’aquesta manera, acompanyat per l’exmembre de “l’exèrcit de la nova terra” Lyn Cassdy, anirà descobrint els misteris que s’amaguen darrere d’aquesta branca experimental de l’exèrcit americà. Una divisió de guerrers monge, fills de la new age, que combinen tècniques clàssiques amb misticisme oriental, arts Jedi i estudis paranormals.

Una boutade fílmica que deixa al descobert alguns dels temes més foscos de la història recent com l’MK-ULTRA, les activitats encobertes en territoris estrangers, les tortures sistemàtiques i la guerra psicològica exercides a l’ombra dels darrers conflictes bèl·lics.

Unes activitats i tècniques que com en el cas de les tortures estan prohibides per la majoria de països, ja que segons podem extrapolar de l’article d’Usó: si l’ús de substàncies no permet als poder fàctics, exercir un control social, llavors l’única via és la de la prohibició. I més si parlem d’unes substàncies que en lloc d’endormiscar o sotmetre, converteixen l’individu en un ser incontrolable en tots els sentits: tant creatiu i crític com subversiu o agressiu.

Ja que, com el mateix Usó diria:




-“No es tracta de cap on condueix la legalització, sinó sobre on hem aplegat amb la prohibició”.

I és que les mesures presses fins ara, en lloc de la seua eradicació, el que pareixen propiciar és el narcotràfic i el “trapicheo”. Termes que van associats a l’adulteració i la manca de control de qualitat de les substàncies amb els riscos per a la salut que aquestes accions comporten.

Citant a Antonio Escohotado, un altre referent en allò que a substàncies es refereix:

A pesar de los riesgos objetivos, mientras el producto estuvo disponible en formas puras o casi puras no hubo apenas episodios mortales. En 1920, por ejemplo, sólo se produjo un caso de sobredosis fatal en Estados Unidos, aunque estuviera ya prohibida.

mk-ultraHem aplegat al moment del comiat. Així doncs, quadrem el cercle expositiu de la setmana sense eixir de la polèmica conspiranòica. “Ustelkeria” cançó de la banda capitanejada pels germans Muguruza “Negu Gorriak”, de l’àlbum de 1991 “Gure Jarrera” és coneguda per la denúncia imposada al grup pel tinent coronel de la guardia civil Enrique Rodríguez Galindo, arran de la seua controvertida lletra.

La cançó, a manera de diàleg entre dos membre de la banda de “Negu Gorriak” es fa ressò de les informacions de diferents mitjans de l’època i denuncia la participació de Galindo en una xarxa de narcotràfic en el País Basc. I és que durant molts anys, després de la transició, no foren poques les veus que relacionaren l’exponencial augment del consum i les morts de joves associades al consum d’heroïna, amb una xarxa de tràfic alimentada des d’òrgans estatals, amb la finalitat de subjugar moviments subversius..

Així doncs, amb el rock fusió de “Negu Gorriak” i el seu polèmic “Ustelkeria” us deixem per aquesta setmana.




Fins a la pròxima sessió criatures, sigueu el que sigueu…

P.D.: Aquesta és la “Cara B” fantasma ja que tot i ser emesa en ràdio, no està en l’arxiu de la UJI… conspirem?

  • 3 comentaris