David Pynchon mirant l'abisme...

Cròniques de la Vila del Pingüí

Destarifat el dissabte, 9 novembre, 2013 per Franky

Avui:  Crònica de les autonomies

Musculman.

http://www.youtube.com/watch?v=CKSfkqDqO04

Amb tot el rebombori del tancament de Anal 9 (ui perdó…), Canal 9, he llegit molts comentaris dels meus amics, sobre les coses que veien a aquest canal quan ells eren menuts, que si Monleón, que si les pelis clàssiques de Star Wars, que si cine de acció després del Futbol…Noche de fiesta…i com no, les series.

Jo, ja ho he comentat era més de TV3, on el doblatge era molt millor, i els capítols anaven més avançats. El cas és que la immensa majoria dels meus amics veia per Canal 9, la sèrie que hui ens ocupa: Musculman. Musculman es un producte de TOEI (i ja van…), vingut ací amb el BOOM de bola de Drac. El protagonista de a sèrie es Musculator (o Musculman, o Sugurú com li diuen els seus pares). Musculman, és un extraterrestre del planeta Muscul, vingut a la terra per convertir-se en un heroi, però el cas és que és prou desastre, du una mascara que li fa semblar un porc, es menja alls, per créixer, vola literalment tirant-se pets, és groller, golafre…però això sí, te molt de sentit de l’humor.

Musculman era un bon heroi, però amics, el que més destaca de la serie eren com no! Els dolents, uns dolents amb molt de carisma i que realment te feien tremolar i pensar…buah..i a este con se’l derrota??. L’esquema era bastant repetitiu, al principi van apareixent adversaris que semblen duríssim, Musculman els derrota amb més enginy que no pas força i o be moren o be s’uneixen a ell per lluitar contra monstres més temibles.

 

. Cal recordar, que els protagonistes…eren lluitadors de lluita lliure! La sèrie, junt al Pressing Catch de Telecinco per la nit, començà una febre per les lluites en rings, de la que fa un temps hi hagué un desagradable revival. Entre els lluitadors destaque, Menjatallarins (Xinés), Robín (anglés), el preferit per molts, Bufal (espanyol, amb dues banyes), Blockman (alemany…amb una esvàstica al pit, i vestit com un Nazi!). I el meu preferit, Warsman, de l’extinta Unió Soviètica, una mescla de Lobezno i Robocop, un meitat home meitat màquina que treia unes urpes mortíferes, un crack. Jo crec que cada un en teníem un de preferit, i jugàvem quan erem menuts ens els parcs emulant als nostres ídols lluitadors

El cas és que sense les televisions autonòmiques no haguéssim pogut gaudir d’un bon grapat de series d’animació, que ens animaven a jugar amb els nostrés amics, després de veure-les, en el nostre idioma. Se’m gela la sang al pensar que els meus nebots podrien no tindre eixa experiència…però eixa és altra història.

 

Revisió, no és aconsellable…la sèrie va molt lenta i en aquest cas es preferible no tocar-la si en guardeu un bon record.

 

Nota: 6’5 sobre 10

  • 3 comentaris