David Pynchon mirant l'abisme...

Cròniques de la Vila del Pingüí

Destarifat el dijous, 5 setembre, 2013 per Franky

Avui:  Crònica d’una panaderia artesanal (Primera part)

Conan, el niño del futuro.

Fa uns diem em sorprenia llegint, la noticia de la retirada de Hayao Miyazaki. No és la primera vegada que ho anuncia. L’autor de “Porco rosso”, tornà al mon del llargmetrage d’animació, amb “Ponyo en el acantilado”, després de dir que ho deixava amb “El castillo ambulante”; encara que es notà que li tirà una maneta de pintura (perdò per la broma facil), al seu fill, i al estudi d’animació Ghibli, en la interesant “Cuentos de terramar”.

El cas, és que sóc fan d’este home, desde la meva més tendra infancia (per cert perqué la infancia és tendrà? serà per les ferides que ens feiem jugant als parcs, que després ens deixaven costres, i al rascar-me ma mare sempre em deia ¡no t’ho rasques que encara està tendre! Bueno que me voy sigo…). Sense este home no s’entenen els dibuixos animats, així de clar, Sherlock Holmes (versió canina), Arsenio Lupin III…i Conan..No NO! No és tracta del Chuache, el secreto del acero, Zamora…Vos pose en situació…

Conan, és un jove que viu a una illa en el Pacífic Amb el seu avi, després de la tercera guerra mundial; que ha deixat el planeta pràcticament sense recursos després d’una catàstrofe Nuclear. Conan té una força sobre-humana a les cames el que el fa un gran nedador i pescador, i fa que pegue uns bots estratosferics.

Un bon dia apareix una noieta semi-inconscient a la platja de l’illa de Conan, després de asistirla; aquestà afirma ser la neta d’un important científic, amb qui vol reunir-se després de la mort dels seus pares. Però la noieta és objecte de dessitg d’uns sinistres homes que envairán la illa de Conan, capturarán al seu avi, i obligarán als joves protagonistes a empendre una èpica aventura per trobar a aquell cientific enfrontant-se a aquells homes sense escrupols…els agents de INDUSTRIA.

No vull fer massa Spoilers, però diré que la història de la sèrie és una autentica delicia de ciencia-ficció distòpica. En la sèrie ja s’avancen les constants de l’autor Japonés, la infancia, el respecte per la natura, la devastadora acció humana sobre el platena, el romanticisme, etc etc…

Quan era xicotet i la veia en la TV3 amb el meu germà als dos ens cridava la atenció que els dolents vingueren d’una ciutat anomenada INDUSTRIA, i els bons buscaven a un geni de l’energia solar. Tot presentat amb una artesania pròpia d’aquelles panaderies de barri que tenien mitges llunes de crema (per exemple) de les que ja no hi ha en un món ple de bolleria INDUSTRIAL. Conan em recorda a aquelles delícies de la infància…Però eixa és altra història…

 

Revisió 100% recomanable, sobretot per a vore acompanyat de nens. Animació, vaja antigueta…(com he llegit en internet, els dolents tenen molt mala punteria, als bons ni els rocen les bales) però sols per la història, i perqué és Miyazaki, val molt molt molt la pena, i si l’heu vist, us despertarà la nostàlgia com a mi.

 

Nota: 9 sobre 10

  • 3 comentaris