David Pynchon mirant l'abisme...

Cròniques de la Vila del Pingüí:

Destarifat el dissabte, 30 març, 2013 per Franky

Avui:  Crònica del vertader primer amor

Ranma ½

Fent el sopar d’acomiadament de la meua persona, abans d’embarcar cap al UK. Ens trobàvem els amics de tota la vida rememorant episodis de comicitat qüestionable i batalletes de joventut…invariablement, acabarem parlant de les series de la infància. Algú digué llavors la que avui ens ocupa. Ranma. http://www.youtube.com/watch?v=XW9BapLxwkw

El to general era d’un bon record, sobretot perquè a la sèrie eren habituals les escenes de Topless i era realment humorística, et reies molt, però llavors altre amic espetà: “Sí´sí, se li veien les mamelles…però no tenia pezons!!” La dada era certa, i generà una riota general…però amics, no vaig poder contindrem i sense poder-ho evitar, em vaig trobar defenent a capa i espasa a aquesta mítica sèrie.

Ranma, és un anime japonès, vingut de la ma del Boom Bola de Drac. El protagonista de la sèrie era Ramna, un jove en el camí de convertir-se en un gran mestre de les arts marcials. Ramna, però, posseïa una particularitat, quan es mullava amb aigua gelada, es transformava en una atractiva noia, (I quina noia!) pèl-roja (AY OMA!). Per tornar a ser un noi, tenia que banyar-se en aigua calenta. Allò era degut a un accident que tingué en uns banys màgic a Xina, durant un entrenament amb el seu pare, que es transformava en un os Panda.

La sèrie estava farcida de secundaris estrambòtics i peculiars…amb una curiositat, els protagonistes masculins volien liquidar a Ranma, mentre que les secundaries femenines se’l volien endur al llit!. Shampoo (que és transformava en gata), Muus, un llença-ganivets miop(que es transformava en un cigne), Rioga, millor ami-enemic de Ramna, amb un sentit de l’orientació lamentable (es transformava en un porquet), Els Kuno, La cuinera, Akane, Un mestre d’arts marcials pervertit a lo fullet tortuga…la llista seria realment llarga.

Tot plegat donava un cocktail d’erotisme, Kung-Fu, comèdia, màgia, misteris…que no han quedat mai tan ben resumits, com en aquest comentari: más intrigas que en “Yo, Claudio”; más comedia) que en “Mr. Bean”;más sexo que en “Los vigilantes de la playa”;más acción que en “El equipo A”;más amoríos que en “Ally McBeal”;más misterios que en “Se ha escrito un crimen”;más fantasía que en “Twilight Tales”; más personajes freaks que en “Enano Rojo”; más situaciones absurdas e inexplicables que en “Perdidos”.

Afegir que ala serie, se li afegiren diversos capitols compementaris Extra, o OVAs. En un d’ells torna a sortir la mare Ranma, que surt en l’últim capitòl de la serie, ja que el seu pare es va emportar al fill petit per ensenyar-li Kung-Fú, i va abandonar a la mare! Vaya dramón tu!
Sí, ho confese…Yo volia ser Ranma!, el meu primer gran amor de dibuixos animats; Son Goku era la ostia sí…però els seus enemics eren molt xungos…jo preferia ser Ranma, tindré a una legió de pretendents guapissimes raere de mi, (deixant al marge un problema d’identitat sexual seriosa, pel fet de convertir-se en la tia més bona de la sèrie…). Y viure aventures esbojarrades contra dolents tontos de pa sucat amb oli.Per això em va sortir defendre-la…em van tocar els sentiments…Després a la vida real, eixes coses no pasen clar…però eixa és altra història…

És interessant una revisió, la sèrie òbviament està desfasa en quant a animació, i peca en excés d’un fals dramatisme japonès…però és divertida a rabiar, els personatges secundaris, són una colla de frikis de molt de cuidao!

Nota: 8’5 sobre 10

  • 2 comentaris