David Pynchon mirant l'abisme...

Trash entre amigos: Te odio… Muere cine!

Destarifat el divendres, 15 abril, 2011 per EsPeC7rE

Crònica d’un freak-de-setmana en quatre parts (II)

trash entre amigos valència23:30 diumenge 9 d’abril.

Unes 30 o 40 persones esperen ocioses a l’entrada de la sala 14 dels cines Lys de València. Durant la setmana del 7-14 d’abril se celebra a la ciutat la XXXII edició de la “Mostra de València. Festival internacional de cine de acción y aventura”, però l’acte d’aquesta nit està a un altre nivell, i és que aquesta és la primera vegada que el “trash entre amigos” se celebra per aquestes terres.

Per aquells que no el coneguen, es podria dir que aquest projecte auspiciat pel Sr. Ausente, Rubén Lardín, Raúl Minchinela i Nacho Vigalondo, té un clar caire social. Quelcom paregut a una mena d’intent per revitalitzar les velles sales de cinema de ciutat, per retornar a la ciutadania aquell flaire de màgia que desprenia l’anar al cinema a descobrir una nova estrena… Res més allunyat de la realitat.

El “trash entre amigos” no enganya a ningú. El que realment s’amaga baix aquesta explícita etiqueta és un trencament de les regles del saber estar i les bones formes per tal de convertir el visionat cinematogràfic en una experiència col·lectiva real. Un trencament de la quarta pared d’Stanislavski amb una bola de demolició acústica. Una gamberrada on la projecció és l’excusa per comportar-se com un hooligan: cridar, insultar, riure i fer acudits sobre el que passa en la pantalla i també en la sala.

L’acte comença amb la presentació dels creadors de l’invento: Rubén Lardin (crític de cinema), Sr. Ausente (creador del blog Ausente), Raúl Minchinela (el front-man de “Reflexiones de Repronto”) i Nacho Vigalondo (Director de cinema nominat a l’oscar, aficionat a l’humor i al vi a deshora i suposat negacionista ocasional).

Raul Minchinela, Ruben Lardin, Nacho Vigalondo y el Sr AsenteActe seguit, després d’un inspirat homenatge a la figura del Dr. Stangelove per part del “eugenista del tweet”, el Sr. Ausente fa la introducció del que veurem aquesta nit. D’aquesta forma, i desde el primer moment, se’ns deixa clar que la pel·lícula és una basura de proporcions èpiques; estem parlant de “Mega Piranha”, la creació de la productora Asylum, a la que recordareu per altres títols com: “Transmorfers”, “La guerra de los mundos II” o “Serpientes en el tren”.

Un espectacle a l’altura de les sessions golfes del festival de Sitges, amb la diferència que en aquesta ocasió es conta amb uns A.N.B.I. (anti moderadors bastardos de l’infern) de nivell per tal d’anar encarrilant i propiciant les bromes i alhora d’exacerbar al públic per guanyar el màxim de decibels possibles envers a la pantalla o a la seua pròpia persona.

Un festival dins del festival, que conclogué amb un llançament olímpic de llauna a la pantalla, al crit de: “Te odio, muere cine!”

Finalment, si aplegats a aquest punt de la narració algú troba en falta algun tipus de comentari, més o menys analític sobre la pel·lícula; només pot significar dos coses:

La primera és que et vas pedre el millor de la mostra. I en segon lloc, que no t’has assabentat de res del que t’he contat, ja que citant al mateix Vigalondo:

¿Es que se puede drestrozar, aún mas, la basura? Se puede romper algo que ya es basura?

  • 1 comentari